Especulació, paisatge de maó i decreixement

El problema de l'especulació en l'habitatge als PP.CC. ( i a l'estat espanyol) no es pot deslligar del problema del creixement desmesurat del maó en el territori. Efectivamnet l'enfocament mercantil i industrial de la política de l'habitatge ha desfermat una bén visible extensió de la construcció per tot el territori en forma sobretot de l'anomenada "segona vivenda".
Aquest fenòmen que ha representat una àrea de negoci important per als especuladors però que ha comptat amb el beneplàcit dels ajuntaments ha contribuit a destruir de manera profunda el paisatge natural del territori i a desenvolupar una creixent desigualtat social lligada al patrimoni i a l'accés a territori.
La classe política s'ha vist beneficiada d'un "creixement econòmic" que li ha donat rendes monetàries , per a poder fer polítiques "pragmàtiques", connivència amb importants sectors econòmics, i un finançament bancari electoral que algún dia s'haurà de destapar.
El preu a pagar és un immens endeutament de la classe treballadora, via l'acces per hipoteca i un mercat de lloguer injust i petit, i per a tot els PP.CC. una destrucció del territori sense parangó en el segle passat, enterrant-lo sota ciment i asfalt, que costarà decenis de restaurar, però que indubtablement caldrà fer-ho.
Per tant els recursos dedicats a les polítiques de creixement econòmic , del maó, haurien estat molt millor dedicats a polítiques de decreixement (ara obligat) o acreixement enfocant l'habitatge com un equipament bàsic que ha d'armonitzar amb el medi ambient, i no com un negoci.

Manifest de les assemblees pel dret a l'habitatge de Barcelona

A continuació es reprodueix un excel·lent document, aprovat per les assemblees pel dret a l'habitatge de Barcelona, de maig de 2007, que planteja respostes reals al problema de l'habitatge.

Aquest Blog subscriu plènament els seus continguts.

Manifest comú finalment aprovat:

MANIFEST DE LES ASSEMBLEES PEL DRET A L'HABITATGE DE BARCELONA

Aquest és un manifest que pretén ser obert i dinàmic, fruit d'un veritable diàleg social. Diàleg portat a terme entre les persones que d'alguna manera o altra patim diàriament violència immobiliària en algun dels seus formats.

L'objectiu general és que es faci efectiu el dret a un habitatge digne, i els objectius concrets són que s'erradiqui l'especulació i que l'habitatge surti del mercat, recuperant així la seva veritable i legítima funció: la funció social.

CONSTATEM la hipocresia i ambigüitat dels poders polítics que durant dècades han estat legislant en contra d'aquest dret, fent que l'habitatge passi a ser un bé d'inversió, una pura mercaderia acaparada ferotgement pels grans poders econòmics.

DENUNCIEM que no existeix estat del benestar quan gran part de la població viu en situació de precarietat laboral i està directament exclosa de l'accés a la vivenda o bé tenen hipoteques inamortitzables o lloguers desorbitats que precaritzen les seves vides de forma permanent.

EXIGIM voluntat política i compromís per legislar en aquest sentit i més encara perquè aquestes lleis s'apliquin de forma efectiva (creant les reglamentacions pertinents i interpel·lant a qui en cada matèria tingui les competències). Calen mesures urgents i directes.

AQUESTES MESURES SÓN:

1. Participació ciutadana. Creació de Consells de Ciutat oberts i vinculants en matèria d'habitatge i aprovació via referèndum dels plans urbanístics.

2. Transparència. Elaboració d'un veritable cens d'habitatges buits que inclogui l'obra nova finalitzada i la que estigui en desús continuat i d'un llistat únic de demandants de vivenda. Ambdós llistats serien accessibles a la ciutadania.

3. Potenciació del lloguer social (vinculat al sou) amb la reforma integral de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU): Recuperació dels contractes indefinits i subrogables.

4. Reforma de la Llei Hipotecària. La quantia de la hipoteca estarà regulada per llei i aquesta quantitat es calcularà en proporció amb el valor cadastral i el sou mínim interprofessional. En cap cas la durada no podrà superar els 15 anys.

5. Creació d'un Parc d'Habitatge Públic de Lloguer a preus socials a partir de la requisició dels pisos que portin més d'un any buits (com es fa a altres països europeus) prioritzant els pertanyents a bancs, promotores i grans propietaris Despenalització de l'ocupació dels espais en desús.

6. Mesures fiscals. Increment de l'Impost de Béns i Immobles a partir del segon habitatge i penalització fiscal sobre els habitatges buits. Impost sobre els beneficis per a impedir l'especulació. Foment del règim del lloguer amb majors desgravacions. Control públic dels preus de la vivenda com a bé de primera necessitat.

7. Reforma de la Llei del Sòl. Tot el sòl no urbanitzable que es reclassifiqui com urbanitzable ha de ser expropiat i passarà a titularitat pública, destinant-se exclusivament a lloguer públic i equipaments socials. Quedarà prohibida la venda de sòl públic. En les promocions privades el 80% del sòl es destinarà a habitatge públic.

CONCLUÏM

La primera voluntat política ha de ser el reconeixement de la magnitud del problema.
Apel·lem a la ciutadania a formar part de la reivindicació col·lectiva que obligui els poders polítics a vetllar d'una vegada per l'interès general.
NO PARAREM FINS A FER EFECTIU EL DRET A L'HABITATGE.

La política de la ministra chacon

Altre cop el joc de "politiqueria" electoralista reduirà el problema de l'habitatge a l'Estat espanyol a una mínima expressió amb el mínim de compromís polític.
Així com els ajuts al segment de treballadores/ors fortament endeutats mitjançant abonaments a la renda, ara també es volen oferir ajuts a un segment dels que accedeixen a l'habitatge mitjançant lloguer.
Tot plegat està per veure en que es concretarà. Però la solució pateix ja dels seguents problemes:

• és limitada, No és universal, s'adreça sobretot al jovent , menyspreant la resta de grups d'edat ja afectats i de fa temps per l'especulació.
• aprofundeix l'especulació en justificar el negoci dels propietaris (rebran incentius) i en concretar-se en un ajut al pagament, com l'ajut de la renda als hipotecats.
• és minça, no abasta la grandària de la necessitat, no és per vida com si que ho és la necessitat d'habitatge ni és pel volum especulatiu ja assolit pel mercat.
• és superficial atès que no afronta el problema de fons el negoci que s'ha fet amb l'habitatge i el que es continuarà fent.