El problema de l'especulació en l'habitatge als PP.CC. ( i a l'estat espanyol) no es pot deslligar del problema del creixement desmesurat del maó en el territori. Efectivamnet l'enfocament mercantil i industrial de la política de l'habitatge ha desfermat una bén visible extensió de la construcció per tot el territori en forma sobretot de l'anomenada "segona vivenda".
Aquest fenòmen que ha representat una àrea de negoci important per als especuladors però que ha comptat amb el beneplàcit dels ajuntaments ha contribuit a destruir de manera profunda el paisatge natural del territori i a desenvolupar una creixent desigualtat social lligada al patrimoni i a l'accés a territori.
La classe política s'ha vist beneficiada d'un "creixement econòmic" que li ha donat rendes monetàries , per a poder fer polítiques "pragmàtiques", connivència amb importants sectors econòmics, i un finançament bancari electoral que algún dia s'haurà de destapar.
El preu a pagar és un immens endeutament de la classe treballadora, via l'acces per hipoteca i un mercat de lloguer injust i petit, i per a tot els PP.CC. una destrucció del territori sense parangó en el segle passat, enterrant-lo sota ciment i asfalt, que costarà decenis de restaurar, però que indubtablement caldrà fer-ho.
Per tant els recursos dedicats a les polítiques de creixement econòmic , del maó, haurien estat molt millor dedicats a polítiques de decreixement (ara obligat) o acreixement enfocant l'habitatge com un equipament bàsic que ha d'armonitzar amb el medi ambient, i no com un negoci.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada